Els dilemes de la privacitat i el futur d’Internet

Privacitat a la xarxaEls mes de juliol va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la jornada Els dilemes de la privacitat i el futur d’Internet. Presentació de dues unitats didàctiques de la maleta pedagògica, en el marc del projecte Univers Internet. Considero fonamental difondre les reflexions i idees principals que es van recollir en aquesta Jornada, ja que Internet és un element molt present en la nostra societat.

Pau Rodríguez, director del Diari de l’educació, va presentar la Jornada fent una reflexió sobre l’evolució que ha experimentat el format educatiu al llarg d’aquest darrer segle i destacant quins són els coneixements adquirits en aquest àmbit per tal de poder repensar tant la metodologia com els continguts que actualment s’han d’introduir en l’entorn escolar partint de la realitat de les noves tecnologies. Ens endinsem, així, en el futur immediat de l’educació, en el qual els docents han de tenir totalment assumit que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una eina que ha d’estar present a les escoles i que no es redueixen només a l’ús de pissarres intel·ligents, sinó que també cal aprofundir en els nous dilemes morals que planteja el seu ús.

Tot seguit vam escoltar la conferència de Marilín Gonzalo, periodista especialitzada en Internet i mitjans digitals, que ens va traçar un mapa sobre el concepte de privacitat i els canvis que ha sofert al llarg de la història, per tal de qüestionar-nos quin és el nivell de privacitat que volem o podem mantenir a la xarxa. S’obren així una sèrie de dilemes ètics sobre l’ús d’Internet i la privacitat a la xarxa, tot incitant a la reflexió a l’entorn del nostre consum de les TIC. La privacitat és un dret humà universal reconegut per l’article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans, però és un concepte que es pot definir i entendre de diverses maneres i, en una societat de les TIC com la nostra, cal repensar el seu significat i, en conseqüència, les seves aplicacions. No hem d’oblidar que l’ús de metadades (informació descriptiva sobre quelcom que s’agrupa i classifica) ha contribuït també a assolir moltes millores i avenços científics, però el fet que existeixin ja noves generacions natives digitals en habilitat, però no en coneixement, fa que moltes vegades no siguem conscients del que estem sacrificant amb l’ús de la xarxa. Perfils com el de Facebook, Twitter, etc., acumulen informació personal que ens pot relacionar directament amb les nostres aficions, ideologies, etc., conceptes que es consideren sensibles davant, per exemple, el tractament en la protecció de dades i que passen inadvertits per a molts usuaris en registrar-se a noves webs o descarregar-se aplicacions com Snapchat, que poden emmagatzemar les fotografies “instantànies” que envies. Aquesta falta de consciència real del grau d’exposició i d’informació personal que estem facilitant quan fem ús de la xarxa considero que és un problema perquè no donem un consentiment conscient i explícit, sinó ràpid i irreflexiu. Quan acceptem les condicions i polítiques de privacitat d’una aplicació abans d’utilitzar-la, hauríem d’haver llegit (i entès) tot el document que l’empresa en qüestió ens presenta (malgrat que el volum del contingut en una societat de la immediatesa com la nostra fa que no vulguem “perdre el temps” llegint-ho tot), ja que moltes vegades estem posant a disposició pública dades personals de caràcter sensible com és la ideologia personal.

Solana Larsen, editora i activista pels drets digitals, ens va parlar de la importància d’educar les noves generacions en bones praxis d’Internet, ja que, si se’n fa un bon ús, són eines molt profitoses, però, si no s’és conscient de les seves conseqüències, podem ser partícips de “colonitzacions” digitals en centralitzar la informació en determinades aplicacions i pàgines web, la qual cosa comporta que, en comptes de viure la xarxa com un espai amb diversitat i llibertat d’opinions i expressions, aquesta esdevingui un espai més de control, ja que la informació està controlada i centralitzada en determinats espais web.

Tot seguit, la Jornada va donar pas als tallers, on es presentaven activitats que es poden dur a terme a les escoles. El primer consistia en un joc de preguntes mitjançant el qual s’incitava a reflexionar sobre l’exposició a què estem sotmesos quan fem ús de la xarxa. Quina informació estem facilitant quan ens connectem a un wifi públic? Amb quina informació nostra es queden aplicacions com Snapchat? Tenim tan normalitzat l’ús de les app que moltes vegades no ens qüestionem a quin preu les estem utilitzant, ja no econòmic, sinó personal.

També vam poder imaginar com serà el nostre dia a dia d’aquí uns anys, com canviarà la nostra manera d’interactuar amb la nova tecnologia que ja s’està desenvolupant actualment. Potser la realitat virtual serà tan potent que no ens farà falta anar a trobades culturals presencials? O potser ens conscienciarem més amb el medi ambient quan desenvolupem aplicacions que mesurin el grau de contaminació que cadascú genera a casa seva? Són incògnites que en un breu període de temps es resoldran, però que cal que ja ens plantegem com a ciutadans i ciutadanes.

Així, la Jornada ens va permetre reflexionar sobre una part de la nostra vida personal i professional, ja que les TIC estan integrades en la majoria –per no dir la totalitat– d’àmbits de la nostra vida, i definir el nostre paper com a usuaris davant d’aquesta eina tecnològica.

Jordina Pérez Girgas_p

Jordina Pérez Girgas

L’hora de la marca personal

Fruit també del discurs de l’emprenedoria, durant els últims anys assistim a un gran boom de la literatura dedicada al màrqueting personal. La marca personal i l’emprenedoria són parella per raons òbvies: un dels ingredients més importants per tenir èxit en el teu projecte és que es basi en la creació d’una marca sòlida i atractiva.

Miro a la meva biblioteca (totes les públiques) i rescato diversos llibres que toquen aquest tema. Un d’ells –dels primers que es van publicar– és Tu marca personal, de Roberto Álvarez del Blanco, i porta per subtítol: “Gestiona la teva vida amb talent i converteix-la en una experiència única”. Ofereix un enfocament didàctic per explicar com aconseguir una marca personal que es pugui prendre com a guia en la carrera professional i personal.

L’altre és més recent: Urbrands, de Risto Mejide (encara no l’he llegit).

De tota manera, i aprofitant que el dia 1 de desembre ens acompanyarà a la X Jornada Compartim Neus Arqués, que també és especialista en aquesta àrea, i una de les pioneres (potser massa avançada i tot al seu temps), llegeixo el seu recent llibre Tu plan de visibilitat 40+, el segon que dedica a aquest àmbit. M’ha agradat i en destaco el següent:

  • Crec que és un llibre honest. Dóna el que ofereix, que en llibres (i gairebé en tot) ja és molt. I, en aquesta línia, m’ha cridat l’atenció la revelació que ens fa l’autora quan diu que mai no va tornar a formar part d’aquests programes quan els responsables li van fer veure que havia de ser més agressiva en els seus plantejaments davant els altres col·legues tertulians. Em recorda la diferència que en feia R. Sennett a la seva obra Juntos (Together, The Rituals, Pleasures and Politics of Cooperation), tot diferenciant entre dos tipus d’estratègies:

“L’escolta curosa produeix dos tipus de converses: les dialèctiques i les dialògiques. En les primeres, el joc verbal d’oposats ha de construir a poc a poc una síntesi…, però es basa en una discussió que no es resol en la descoberta d’un fonament comú. En canvi, en les dialògiques, tot i que no s’hagin arribat a compartir acords, en el procés d’intercanvi els interlocutors poden haver pres major consciència del seu propi punt de vista i haver augmentat la seva comprensió mútua.”

Definitivament, Neus, crec que la tele no vol tertulians dialògics.

  • Crec que és un llibre experiencial. Per dos motius: es nota que s’ha gestat a través de moltes hores de docència i de reflexió (entrades en blogs i interacció amb els lectors). I també es nodreix de la pròpia experiència personal de l’autora: ens confessa que ha hagut de reinventar-se fins a nou vegades.
  • És un llibre amè i molt didàctic. Fruit, potser, d’aquest procés experiencial al·ludit, ens trobem davant d’un llibre molt didàctic –es llegeix amb molta facilitat– que conserva i aporta útils esquemes de treball que solen utilitzar-se a les classes amb alumnes.
  • El llibre ajuda –de veritat– a un públic molt determinat: els majors de 40 anys. Com sol passar a la generació dels Baby Boomers, molts d’ells es veuen necessitats d’una segona oportunitat. En el llibre es traça tot un pla detallat per gestionar la visibilitat personal dels veterans. I l’opció que l’autora assenyala com a preferent és de sentit comú: el reciclatge i la valoració de l’experiència acumulada en les etapes prèvies.
  • I està molt ben estructurat: el projecte de marca personal ha de néixer des d’una base sòlida ancorada en la missió, els valors i determinats objectius; i, després, traçar un pla perfectament estructurat en el qual s’inclogui visibilitat, reputació, identitat, diferenciació, reconeixement dels punts forts, la rellevància d’escollir el públic objectiu (target) adequat, la creació de comunitat, etc.

També m’ha cridat l’atenció el capítol dedicat a la formació contínua i a la competència a la qual tot emprenedor s’enfronta. N’afirma el següent:

  • La formació contínua presenta aquests avantatges per a la teva visibilitat: “formar-se t’ajuda a mantenir la teva marca personal al dia, formar-se és una manera de diferenciar-se i aprendre és la manera de millorar la teva pròpia experiència, de manera que després pots ser tu qui comparteix el que sap.
  • Els competidors són una font de sensacions negatives: ens infonen por, respecte i ràbia. La competència sovint ens genera angoixa. El pas previ perquè la competència es converteixi en un actiu és mantenir el cap fred. Costa, sobretot, si el teu competidor no actua de forma elegant. Però això no vol dir que hagis de posar-te a la seva altura. T’has de posar a la teva alçada. I després valorar els avantatges: si tens competidors, tens mercat. Estimar la competència no és fàcil. El millor antídot és competir amb un mateix. Ningú al món pot explicar la teva proposta com tu, perquè és teva. Aquesta és la que has de fer visible. Aquesta és la que has de comptar, i cada dia millor.”

L’obra finalitza amb reflexions sobre la motivació. Em va cridar l’atenció la tècnica del revòlver i la part final sobre la felicitat: “La teva visibilitat ha de tenir una raó de ser. Aquesta raó és la teva felicitat, entesa com la teva vida en plenitud”.

Tots aquests consells, els resumeix l’autora en 40 idees força finals. Creiem que, explicades per ella mateixa, seran encara més potents. Si us ve de gust, el dia 1 de desembre ho podrem comprovar.

Jesús Martínez