VI Jornada de les Comunitats de Pràctica de Salut Pública

Jornada de gestió del coneixement a l'Agència de Salut Pública de CatalunyaEntusiasme, il·lusió i un toc de música és el que desprenia l’auditori del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 3 de maig durant la VI Jornada de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). En un estil fresc, es van presentar els projectes que han elaborat les comunitats de pràctica (CoP) aquest any, treballs realitzats per una vintena de CoP sobre temàtiques específiques de salut pública, com és el reconeixement de patologies aviàries als escorxadors, però també sobre la salut emocional o, fins i tot, el pla de responsabilitat social corporatiu.

Va inaugurar l’acte Margarita Arboix, actual rectora de la UAB, que va ser directora dels serveis territorials a Barcelona de l’ASPCAT i primera impulsora de l’equip de gestió del coneixement. Daniel Giménez, responsable de gestió del coneixement de l’Agència, va reconèixer que després de sis anys de recorregut amb les mateixes persones al capdavant “cal un relleu en l’equip de gestió del coneixement (GC)” i també va demanar a l’organització més suport i professionalització.

Les dades expliquen l’èxit: en sis anys s’han elaborat fins a 61 productes de gestió del coneixement, el 2016 es van presentar al mercadillo del coneixement 28 persones amb les seves propostes, de les quals van quallar 18 CoP que van implicar 176 persones directament, més 100 col·laboradors puntuals, i que han acabat amb 19 productes innovadors. Fins i tot, per les característiques dels productes tractats, alguna CoP ha comptat amb la col·laboració externa de personal d’altres departaments, ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot d’un país veí, Andorra.

Daniel Giménez va afegir que entre les fites hi ha el següent Mercadillo del coneixement, que es farà el proper 31 de maig, i el Moment Zero de les noves CoP, que es farà el mes de juliol, una novetat d’enguany en què es vol iniciar un nou cicle. Malgrat que des de fora es respirava entusiasme i il·lusió a les cares de la gent, ell reiterava que cal fer un pas endavant: “com en tot projecte i organització ha arribat el moment de fer un salt necessari perquè la gestió del coneixement es vagi integrant en la manera de treballar”, un pas necessari perquè puguem veure en la gestió del coneixement el canvi real de paradigma.

Entre els ponents, David Martí, actual gerent del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona va explicar que la missió actual de la institució és transformar la visió que té la ciutadania de la música. El Conservatori té una imatge d’institució mare de la música clàssica, cosa que ha marcat tradicionalment una distància amb la societat. I és cert que s’hi fa formació musical reglada, però l’equip actual s’ha proposat una segona missió: obrir el Conservatori al ciutadà “i per a això no cal tenir cap formació ni talent musical”. En aquesta línia, des de fa un temps, el Conservatori és obert a la ciutadania al matí i unes 500 persones en gaudeixen.

Segons ell, la clau és “dir que sí” i va posar l’exemple de la col·laboració oberta a diferents entitats de la ciutat amb qui era impensable fa temps fer cap feina conjunta, com per exemple  la guàrdia muntada de Barcelona, amb qui van establir un conveni que va culminar amb un concert de la guàrdia muntada dalt dels cavalls tocant com els havien ensenyat els mestres del Conservatori. Va ser un exemple de col·laboració i benefici mutu, molt proper al model de gestió del coneixement en què s’inspiren, entre d’altres Frederic  Laloux, autor de Reinventar las organizaciones. David Martí va insistir: “tothom que passi per la cantonada entre els carrers Bruc i València de Barcelona, que entri si us plau a contemplar la bellesa d’aquest edifici”.

A la segona ponència, Sandra Aurora Muñoz, terapeuta psicomotriu, musicoterapeuta i docent, va parlar de la competència emocional, un dels temes tractats per les CoP, i va dir que és cosa de tots i va apel·lar a la nostra autonomia i iniciativa a deixar de creure que la societat i els sistemes han de resoldre la nostra vida, i que el que cal fer és empoderar-nos nosaltres mateixos. Ella ha treballat molt amb nens malalts en hospitals, espais on, segons explicava, s’han fet canvis significatius, s’han creat espais pensats per als menors, on se’ls permet jugar tot fent els exercicis terapèutics que els calen per recuperar-se de la seva malaltia. Això és un gran avenç en la línia de tenir en compte el joc com a dret fonamental.

Quant a la feina de les CoP, a banda de l’elaboració col·laborativa dels productes de coneixement, com cada any cada equip va preparar una narrativa digital per tal d’explicar la feina feta, gràcies al suport i transferència de coneixement dels companys del Departament de Justícia de la CoP TIC i presó, Julio Zino i Elena Martín (AlfaDigital: TIC i presó 2017). Totes les narratives mostren una gran creativitat, fins i tot algunes d’elles s’han creat en col·laboració amb familiars, com els dibuixos del bacteri legionel·la fets pels fills d’algunes membres de l’equip.

Enguany els productes han versat sobre temes específics de salut pública en relació amb la feina als escorxadors o l’elaboració artesanal de formatges, però també s’han tractat temes més generalistes com els emocionals, un manual d’acollida, la cura de la salut en vistes a l’envelliment i, fins i tot, sobre la responsabilitat social corporativa.

L’originalitat ve de la mà del líder quan va lliurar a cada equip el “globus del reconeixement”. Dues-centes persones assistents, divuit productes elaborats, disset narratives digitals, sis anys de recorregut i tot el que queda, vist des de fora fa l’efecte que aquest equip del coneixement gaudeix de bona salut. Els indicadors interns, però, indiquen que falta més suport de l’organització i professionalització, atès que la pressió que recau en els moderadors i els entusiastes podrien acabar aixafant una iniciativa que vol anar més enllà, cap al model d’organització del segle XXI.

Glòria Díaz Canadell

Glòria Díaz

Justícia oberta (Open Judiciary)

De tots és conegut que una de les àrees de l’Administració pública més denses i difícils en què plantejar els principis del govern obert (transparència, participació i col·laboració) és en l’àmbit del poder judicial i de la justícia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya fa temps que està fent els deures en modernització, creant i impulsant entorns TIC i organitzacionals molt potents. Mostra d’això han estat tots els premis que s’han  guanyat en els últims anys (per exemple: El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya guardonat com a “Best practice” europea en innovació a la gestió pública).

Però, també és veritat, tenim l’obligació de continuar treballant en una àrea menys desenvolupada, però que està assolint bona velocitat darrerament. És el que s’anomena justícia oberta (Open Judiciary).

Doncs bé, concorren ara tres factors que recomanaven dedicar una sessió específica d’Espais de Gestió del Coneixement a aquest important tema.

D’una banda, comptar amb la presència d’un dels experts més reconeguts internacionalment que, a més, és company del Departament de Justícia, Carlos E. Jiménez.

A més, molt recentment, s’ha desenvolupat la Cumbre Global de la Alianza para el Gobierno Abierto 2015 en què s’ha treballat per establir les bases per a un pla d’acció internacional en l’àmbit de la justícia oberta. Tindrem l’oportunitat, a través del ponent citat, de conèixer de primera mà les novetats i les millors bones pràctiques que s’estan fent en el sector.

I, finalment, comptarem amb la presència també d’un dels professionals més reputats, Óscar Cortés, que és expert en projectes d’innovació i reforma del sector públic i que, a més, en l’última època s’està especialitzant pel seu treball al Ministeri de Justícia en justícia oberta i TIC.

Dit això, només ens queda recomanar, vivament, a les persones interessades en l’àmbit de la modernització de la justícia, l’assistència a aquesta rellevant jornada del proper dilluns 2 de novembre a les 16.00 h.

Inscripció

Jesús Martínez

Es pot dissenyar la participació? Contestant a Cristian Figueroa

DissenyAra farà dos anys que vam tenir la primera trobada amb Cristian Figueroa. Com sol ser habitual, va ser a través de les xarxes que vam fer els primers contactes, i després presencialment en les seves freqüents visites a Barcelona. A partir d’aquí vam tenir l’oportunitat d’iniciar una relació de diàleg i conversa sobre el desenvolupament de la col·laboració en les organitzacions. Cristian i el seu grup tejeRedes tenen un plantejament dirigit a organitzacions del tercer sector i privades que contrasta amb el nostre plantejament dirigit al sector públic. Tant el seu grup com el nostre hem fet l’esforç de codificar el coneixement en diferents publicacions. Concretament, les publicacions més interessants de tejeRedes són aquestes.

Doncs bé, ens sembla interessant fer extensiu aquest coneixement especialitzat dins del nostre entorn i, per a això, hem concretat diverses col·laboracions. La principal serà la participació de Cristian en la propera sessió d’Espais de Gestió del Coneixement el 28 de setembre. Com a preparació d’aquesta participació li vam demanar que ens fes un resum del seu plantejament per publicar-lo en aquest mateix blog de Gestió del coneixement.

Com podem llegir a l’article, l’autor afirma que hi ha tres grans elements que expliquen i faciliten la col·laboració en les organitzacions. Els recollim tot seguit:

  • L’espai (físic i virtual), on les persones, els equips i l’organització desenvolupen les seves activitats. Exemple: sala de reunions per a la col·laboració i creativitat (infraestructura necessària per cocrear), espais físics multifuncionals i connectats entre àrees administratives (sense oficines tancades).
  • Les tecnologies socials o metodologies (presencials o virtuals) necessàries perquè les persones es relacionin i el sistema de gestió funcioni. Exemple: Plataforma de treball virtual (Google Work), metodologies de planificació i gestió àgil de projectes/activitats (Kanban Board-Trello).
  • Els participants o les persones que defineixen un sistema de gestió a partir de regles del joc consensuades per tots. Exemple: estructures salarials (anivellar-les), autoorganització (equips de treball), planificació (participació de totes les persones).

Com si es tractés d’una conversa, m’he permès intervenir i comentar el plantejament que ens presenta Cristian Figueroa.

1. L’argument que comentaré es refereix al disseny dels espais, que penso que és una condició necessària per fomentar la col·laboració, però no suficient. Crec que les aportacions que presenta Cristian són perfectament aplicables a tota mena d’organitzacions, tant públiques com privades. Hi ha experiències de disseny d’espais oberts -com les que presenten últimament algunes grans organitzacions bancàries (l’exemple del BBVA és el més recent, però n’hi ha moltes més i de ben documentades) que, si no es combinen amb altres tipus d’accions culturals i de gestió de persones, no són suficients. En aquest sentit, fa uns mesos, a la revista Observatorio de Recursos Humanos,es publicava una entrevista on una persona d’alt nivell executiu en recursos humans que treballava a la seu central del CityBank a Nova York explicava la dificultat que suposa gestionar personal que treballa en el mateix espai, però que es comunica bàsicament per correu electrònic. Com podem veure, si no hi ha una sèrie de valors i una cultura que donin suport al disseny compartit d’espais, no s’aconsegueix res. En aquest sentit, Laura Rosillo també s’hi refereix en un article recent.

2. El punt relatiu als participants em sembla essencial. Com Cristian, jo també crec que és el més complex i difícil de gestionar, però també penso que, si s’aconsegueix, és el que pot potenciar la col·laboració efectiva. En aquest sentit, em permeto desenvolupar una mica més aquesta idea.

Els punts fonamentals de la col·laboració referits a les persones els podem agrupar en aquests factors:

  • Cultura organitzacional basada en l’actitud d’escolta activa. És la capa cultural que rau en la base de la col·laboració. Com sabem, l’escolta activa és la base de l’empatia, i aquesta, al seu torn, és la que manté la cultura de la col·laboració. I, el que és més important, com afirma Richard Sennett en la seva obra Together: “és una habilitat i, per tant, es pot entrenar”.
  • Confiança. Incorpora l’acceptació i la implicació de tots en els objectius de l’organització.
  • La incorporació per defecte del plaer creatiu i l’aportació com a elements apoderadors i d’atorgament de sentit al treball de les persones.

I, finalment, encara que no es recull a l’article, tejeRedes ha contribuït molt a millorar els dissenys de la participació de les persones en les organitzacions. Tal com dèiem al principi, la col·laboració, que és una habilitat, i, per tant, entrenable, també té un gran marge de millora en el seu disseny. Tindrem oportunitat, n’estic cert, de confrontar les nostres aportacions amb les seves al programa Compartim. Nosaltres fa temps que defensem diferents possibilitats que s’acomoden als escenaris diversos de l’Administració pública. Des de grups de treball ad hoc (equivalents als antics grups de millora), fins a comunitats de pràctica clàssiques, en què l’element aprenentatge hi està present com a factor principal, passant per grups/comunitats especialitzades en innovació, resolució de problemes, organització del saber fer (know how), etc. I, finalment, proposant xarxes de participació i d’intercanvi més flexibles, com és el cas del Programa d’impuls als aprenentatges informals, que ara es troba en plena campanya de desplegament.

En aquest sentit, i per concloure aquest comentari amb la idea més important, podem dir que, si volem que les experiències siguin sostenibles, cal inversió i professionalització. Recursos en forma de pressupost i persones amb hores de dedicació que impulsin i coordinin els seus companys. I la convicció, ferma i per damunt de tot, que la participació de les persones, definitivament, és la que millora i fa més eficients les organitzacions.

Jesús Martínez