Coneguem la intel·ligència artificial: ella ens coneixerà cada cop més a nosaltres

intel·ligència artificialLa intel·ligència artificial (IA) és un dels aspectes més fascinants i amb més possibilitats disruptives de la revolució tecnològica… i un dels que generen més pors. En la majoria dels casos, però, les pors són provocades fonamentalment pel desconeixement. Mirarem d’esvair aquest desconeixement (i les pors que l’acompanyen) amb aquest apunt, que esperem que sigui útil.

Comencem pel principi: la intel·ligència artificial és la ciència i l’enginyeria que crea màquines intel·ligents utilitzant programes informàtics. Es parla d’IA quan una màquina és capaç d’imitar les funcions cognitives que s’associen amb la ment humana, com ara aprendre o solucionar problemes.

Els objectius principals de la IA són el raonament, el coneixement, la planificació, l’aprenentatge, el processament del llenguatge natural i la moció i manipulació d’objectes. La IA utilitza moltes eines procedents de diversos camps: ciència informàtica, matemàtiques, psicologia, lingüística, filosofia, neurociència… John McCarthy va relacionar  en detall tots els conceptes en què es basa la IA : es poden consultar en un article del Departament de Ciència Informàtica de la Universitat de Stanford.

A la revista Forbes, Gil Press fa una llista de les 10 tecnologies d’IA més importants del moment segons ell. La IA és un tema de tanta importància que, per exemple, el diari The Guardian hi dedica una secció específica.

Però si hi ha una branca que personifica (potser mai millor dit) com cap altra la IA a l’imaginari col·lectiu és la robòtica. Tom Harris en un article per a HowStuffWorks explica com funcionen els robots, i recull també al final la seva presència a obres emblemàtiques del cinema (que reflecteixen i alhora han conformat aquest imaginari col·lectiu). El Parlament Europeu, que ha estat pioner a legislar sobre IA en general i els robots en particular, ha establert un codi de conducta ètica i ha proposat la creació d’una nova agència europea per a la robòtica; en aquesta infografia s’exposa el projecte europeu per als sistemes robòtics fins a 2050. La robòtica és també una àrea clau del Mercat Únic Digital que està construint la Unió Europea. Tenim més informació sobre el que es vol que sigui el futur de la robòtica i de la IA a Europa al blog de la Comissió Europea. També la Generalitat de Catalunya ha posat fil a l’agulla amb el programa Bitbot.cat, de SmartCatalonia.

Com hem dit al principi, la IA desperta molts temors: de pèrdua de privacitat, de pèrdua de control de les màquines i, sobretot, de pèrdua de llocs de treball. Aquest darrer punt és el que té més base real, tal com exposa Or Shani en un article per a Forbes, on posa de manifest que no només les feines de baixa especialització poden ser substituïdes per la IA, sinó també feines de tipus intel·lectual i directiu. I Damien Gayle ha publicat a The Guardian que els robots poden eliminar gairebé 250.000 llocs de treball al sector públic britànic en els propers 15 anys. Bill Gates ha demanat fins i tot que els robots (bé, les empreses que els utilitzin) paguin impostos per fer front al desplaçament de la força laboral a causa de l’automatització. Enrique Dans explica quines són les dificultats que això comportaria; cal destacar que aquesta possibilitat ha estat rebutjada pel Parlament Europeu. En relació amb aquesta qüestió és interessant llegir l’article de Luis Federico Florio a La Vanguardia.

De tota manera, i com ha passat sempre que s’ha produït una revolució tecnològica, els temors són en gran part infundats, atès que el que sobretot farà la IA és ajudar les persones a treballar  d’una manera molt més productiva i intel·ligent, i generarà un gran creixement de la riquesa econòmica, tal com exposa Ron Miller a TechCrunch. Hannah Richardson, per a la BBC, reflexiona sobre com els robots podrien ser una solució per al problema social i econòmic que genera l’atenció a les persones grans i també per a ajudar les persones amb discapacitat, segons els enginyers en informàtica de Catalunya. I en un article del Fòrum Econòmic Mundial s’explica el paper cabdal que poden tenir els robots en l’aprenentatge en línia (especialment pel que fa als MOOC).

Per evitar els perills potencials de la IA, a la darreria del mes de gener d’enguany, es va celebrar una conferència organitzada pel Future of Life Institut que ha donat lloc als anomenats 23 principis d’Asilomar, que tenen el suport de més de 1.200 personalitats de la indústria TIC i de 800 investigadors d’IA de tot el món. També existeix una associació sobre IA (creada per les grans empreses TIC) perquè aquesta es desenvolupi per al benefici de la gent i de la societat (per a més informació llegiu aquest article de Romain Dillet a TechCrunch). Enrique Dans argumenta perquè la IA no és cap amenaça, ans al contrari, i en un estudi d’Alessandro di Fiore i Simon Schneider per a la London School of Economics hi ha molta informació sobre la influència positiva de la IA i en la innovació oberta, que facilita la troballa de les millors idees mitjançant l’escannejat participatiu. El que és evident és que no podem perdre de vista que una ciència i una tecnologia aplicades de la magnitud de la IA tindrà sempre beneficis però també riscos.

Per estar al dia del que passa al voltant de la IA es pot consultar Artificial Intelligence,  revista internacional d’accés obert.

Encara us fa por?

Els dilemes de la privacitat i el futur d’Internet

Privacitat a la xarxaEls mes de juliol va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la jornada Els dilemes de la privacitat i el futur d’Internet. Presentació de dues unitats didàctiques de la maleta pedagògica, en el marc del projecte Univers Internet. Considero fonamental difondre les reflexions i idees principals que es van recollir en aquesta Jornada, ja que Internet és un element molt present en la nostra societat.

Pau Rodríguez, director del Diari de l’educació, va presentar la Jornada fent una reflexió sobre l’evolució que ha experimentat el format educatiu al llarg d’aquest darrer segle i destacant quins són els coneixements adquirits en aquest àmbit per tal de poder repensar tant la metodologia com els continguts que actualment s’han d’introduir en l’entorn escolar partint de la realitat de les noves tecnologies. Ens endinsem, així, en el futur immediat de l’educació, en el qual els docents han de tenir totalment assumit que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una eina que ha d’estar present a les escoles i que no es redueixen només a l’ús de pissarres intel·ligents, sinó que també cal aprofundir en els nous dilemes morals que planteja el seu ús.

Tot seguit vam escoltar la conferència de Marilín Gonzalo, periodista especialitzada en Internet i mitjans digitals, que ens va traçar un mapa sobre el concepte de privacitat i els canvis que ha sofert al llarg de la història, per tal de qüestionar-nos quin és el nivell de privacitat que volem o podem mantenir a la xarxa. S’obren així una sèrie de dilemes ètics sobre l’ús d’Internet i la privacitat a la xarxa, tot incitant a la reflexió a l’entorn del nostre consum de les TIC. La privacitat és un dret humà universal reconegut per l’article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans, però és un concepte que es pot definir i entendre de diverses maneres i, en una societat de les TIC com la nostra, cal repensar el seu significat i, en conseqüència, les seves aplicacions. No hem d’oblidar que l’ús de metadades (informació descriptiva sobre quelcom que s’agrupa i classifica) ha contribuït també a assolir moltes millores i avenços científics, però el fet que existeixin ja noves generacions natives digitals en habilitat, però no en coneixement, fa que moltes vegades no siguem conscients del que estem sacrificant amb l’ús de la xarxa. Perfils com el de Facebook, Twitter, etc., acumulen informació personal que ens pot relacionar directament amb les nostres aficions, ideologies, etc., conceptes que es consideren sensibles davant, per exemple, el tractament en la protecció de dades i que passen inadvertits per a molts usuaris en registrar-se a noves webs o descarregar-se aplicacions com Snapchat, que poden emmagatzemar les fotografies “instantànies” que envies. Aquesta falta de consciència real del grau d’exposició i d’informació personal que estem facilitant quan fem ús de la xarxa considero que és un problema perquè no donem un consentiment conscient i explícit, sinó ràpid i irreflexiu. Quan acceptem les condicions i polítiques de privacitat d’una aplicació abans d’utilitzar-la, hauríem d’haver llegit (i entès) tot el document que l’empresa en qüestió ens presenta (malgrat que el volum del contingut en una societat de la immediatesa com la nostra fa que no vulguem “perdre el temps” llegint-ho tot), ja que moltes vegades estem posant a disposició pública dades personals de caràcter sensible com és la ideologia personal.

Solana Larsen, editora i activista pels drets digitals, ens va parlar de la importància d’educar les noves generacions en bones praxis d’Internet, ja que, si se’n fa un bon ús, són eines molt profitoses, però, si no s’és conscient de les seves conseqüències, podem ser partícips de “colonitzacions” digitals en centralitzar la informació en determinades aplicacions i pàgines web, la qual cosa comporta que, en comptes de viure la xarxa com un espai amb diversitat i llibertat d’opinions i expressions, aquesta esdevingui un espai més de control, ja que la informació està controlada i centralitzada en determinats espais web.

Tot seguit, la Jornada va donar pas als tallers, on es presentaven activitats que es poden dur a terme a les escoles. El primer consistia en un joc de preguntes mitjançant el qual s’incitava a reflexionar sobre l’exposició a què estem sotmesos quan fem ús de la xarxa. Quina informació estem facilitant quan ens connectem a un wifi públic? Amb quina informació nostra es queden aplicacions com Snapchat? Tenim tan normalitzat l’ús de les app que moltes vegades no ens qüestionem a quin preu les estem utilitzant, ja no econòmic, sinó personal.

També vam poder imaginar com serà el nostre dia a dia d’aquí uns anys, com canviarà la nostra manera d’interactuar amb la nova tecnologia que ja s’està desenvolupant actualment. Potser la realitat virtual serà tan potent que no ens farà falta anar a trobades culturals presencials? O potser ens conscienciarem més amb el medi ambient quan desenvolupem aplicacions que mesurin el grau de contaminació que cadascú genera a casa seva? Són incògnites que en un breu període de temps es resoldran, però que cal que ja ens plantegem com a ciutadans i ciutadanes.

Així, la Jornada ens va permetre reflexionar sobre una part de la nostra vida personal i professional, ja que les TIC estan integrades en la majoria –per no dir la totalitat– d’àmbits de la nostra vida, i definir el nostre paper com a usuaris davant d’aquesta eina tecnològica.

Jordina Pérez Girgas_p

Jordina Pérez Girgas

Com generar una seqüència didàctica amb mòbils a l’aula

El passat 8 de juny de 2016 va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la VII Jornada TIC i Presó: Innovar i créixer amb les TIC, que va incloure el taller Recursos digitals educatius. Panoràmica dels millors recursos digitals per a l’aprenentatge, a càrrec de Xavier Suñé, que ens en fa aquest resum.

El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant la seva estada a l’educació bàsica.

Però no només els alumnes… El document “Definició de la competència digital docent per al professorat no universitari” del Departament d’Ensenyament concreta el què i el com de la integració transparent de les tecnologies digitals dins l’àmbit educatiu.

Voldria destacar dos paràgrafs que en defineixen el principal objectiu:

«Per a desenvolupar la seva tasca, professors i mestres han d’utilitzar les TIC, no només de forma instrumental, sinó també com a recurs metodològic. És a dir, a les competències transversals, de caire instrumental en TIC, cal afegir-hi les competències metodològiques en l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), conformant, així, les competències digitals docents.»

«El novembre de l’any 2013, el Departament d’Ensenyament va publicar els documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit digital que han d’assolir els alumnes en les etapes obligatòries de l’ensenyament.»

A la vegada, el document diu:

«S’entén per competència digital docent (CDD) la capacitat que el professorat té de mobilitzar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de:

Facilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu;

Dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital;

Contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.»

Les dimensions definides en l’esmentat document de la competència digital docent són:

  • Disseny, planificació i implementació didàctica
  • Organització i gestió d’espais i recursos educatius
  • Comunicació i col·laboració
  • Ètica i civisme digital
  • Desenvolupament professional

Amb l’objectiu de treballar aquestes dimensions en el procés d’ensenyament i aprenentatge, proposo una seqüència didàctica que integra una part important d’aquestes dimensions: la cerca, selecció i classificació de continguts i recursos didàctics digitals, la transformació de la informació escollida en un nou producte, la seva aplicació a l’aula; en definitiva, compartir o donar a conèixer aquest producte, fins i tot més enllà de l’aula.

Com es veu a la imatge, el concepte m-learning (aprenentatge mòbil) hi juga un paper clau. Pel fet de poder aprofitar el potencial dels dispositius mòbils, dispositius que un alt percentatge d’alumnes du a la butxaca, la proposta s’enriqueix considerablement amb tecnologies digitals.

Gàfic de proposta de seqüència didàctica

Es tracta, en primer lloc, de cercar informació, seleccionar-la, desar-la i processar-la per tal de generar productes (vídeos, presentacions i altres materials) que facilitarem als alumnes per a treballar el tema que correspongui en cada moment i matèria.

El següent pas és veure quins coneixements té l’alumne sobre el tema. Aquesta informació marcarà el punt de partida d’acord amb les respostes que obtinguem. També ens serà útil per a proposar temes de debat posteriors.

Una activitat interessant, la tercera dins la línia de temps del gràfic, és demanar que representin gràficament (dibuix o imatge) el tema que tractem o algun subtema. Això permet obtenir una visió global de les diverses mirades de l’alumnat.

Cal remarcar, malgrat que no figura a la imatge, que hi ha una bona part, important, d’investigació i debat en petits grups i en gran grup.

En tot procés, en aquest cas en quart lloc, proposo fer visibles els punts forts i els punts febles, les opinions a favor i en contra o altres disjuntives dels alumnes respecte del tema que estem desenvolupant i analitzant. Això ens facilitarà concretar el debat i ens prepararà per a les conclusions.

Finalment, caldrà extreure’n les conclusions. Els suports i les aplicacions per enregistrar-les, com a final del procés, poden ser diversos. En aquest cas es proposa l’ús d’un servei que permeti crear, de manera col·laborativa, un mapa mental on constarà el tema treballat com a concepte central i els possibles àmbits amb les diferents consideracions que han aparegut a l’aula al llarg dels debats grupals.

Aquesta proposta de seqüència és vàlida per a múltiples temàtiques i, lligada al Top 10 Apps, permet treballar les diferents dimensions de les competències digitals docents i, per suposat, de l’alumnat de forma genèrica, transversal i internivells.

foto_Xavier Suñe

Xavier Suñé

Indústria 4.0 o la quarta revolució industrial: quedar-se’n al marge no és una opció

 

Calculadora amb braç de robot

Som a les portes d’una revolució tecnològica que canviarà de manera substancial la manera com vivim. Treballem i ens relacionem a una escala que mai no havíem experimentat abans, i a la qual caldrà donar una resposta integrada i completa que impliqui tots els actors principals, des de l’Administració pública i el sector privat fins al món acadèmic i la societat civil: parlem de la indústria 4.0 o indústria intel·ligent. La primera revolució industrial va fer servir aigua i vapor per mecanitzar la producció; la segona va fer servir l’electricitat per crear la producció en cadena, i la tercera va fer servir l’electrònica i les TIC per automatitzar la producció. Ara, una quarta revolució industrial s’està construint sobre la tercera, i es caracteritza per una fusió de tecnologies que està difuminant les fronteres entre les esferes física, digital i biològica.

La indústria 4.0 té com a objectiu la posada en marxa de les fàbriques intel·ligents (smart factories) d’estructura modular, on sistemes ciberfísics monitoren els processos, creen una còpia virtual del món real i prenen decisions descentralitzades. Mitjançant l’internet de les coses, els sistemes ciberfísics es comuniquen i cooperen entre ells i amb els humans en temps real i, mitjançant l’internet dels serveis, tots els participants en la cadena de valor ofereixen i utilitzen serveis interns i externs entre diferents organitzacions.

La indústria 4.0 està dissenyada a partir d’aquests sis principis:

  • Interoperabilitat: capacitat dels sistemes ciberfísics, els humans i les fàbriques intel·ligents per connectar-se i comunicar-se entre ells mitjançant l’internet de les coses i l’internet dels serveis.
  • Virtualització: creació d’una còpia virtual de la fàbrica intel·ligent mitjançant l’enllaç entre els sensor de dades –producte de la monitoratge dels processos físics– i els models de planta virtuals i els models de simulació.
  • Descentralització: capacitat dels sistemes ciberfísics de les fàbriques intel·ligents per prendre decisions pròpies.
  • Potencial de temps real: capacitat de recollir i analitzar dades i proveir-ne les conclusions de manera immediata.
  • Orientació de servei: l’oferta de serveis –de sistemes ciberfísics, humans o de fàbriques intel·ligents– via l’internet dels serveis.
  • Modularitat: l’adaptació flexible de les fàbriques intel·ligents als requeriments canviants mitjançant la reposició o l’expansió de mòduls individuals.

Comparada amb les revolucions industrials anteriors, la quarta revolució industrial (que integra també les dades massives, la intel·ligència artificial, la informàtica en el núvol, la robòtica i la fabricació additiva) evoluciona a un ritme exponencial més que no pas lineal. Aquesta evolució pot incrementar els ingressos econòmics i millorar la qualitat de vida de la població arreu del món, atès que genera els efectes següents:

  • A les empreses i negocis: altera de manera dràstica les expectatives dels clients, la millora dels productes, la innovació col·laborativa i les formes d’organització; les noves tecnologies fan que els objectes siguin més duradors i resistents, mentre que les dades i les analítiques canvien els sistemes de manteniment.
  • Als governs i administracions públiques: les noves tecnologies permeten cada cop més als ciutadans relacionar-se amb els governs, mentre que els governs guanyen moltes més eines per controlar la població. La capacitat d’adaptació dels sistemes de govern i de les autoritats públiques determinarà la seva supervivència: per abastar un món de canvi disruptiu, les seves estructures han d’estar als nivells de transparència i eficiència que els permeti mantenir el seu avantatge competitiu.
  • A la gent: un dels desafiaments més grans està en la privacitat, en la noció de propietat, en les pautes de consumidor i en com es dedica temps per desenvolupar noves habilitats. La mutació que experimentarà el mercat laboral a causa de l’automatització massiva de tasques qualificades farà que molts llocs de treball s’hagin de redefinir, tal com s’exposa en aquest article de McKinsey&Company.

Si voleu més informació sobre aquest tema podeu accedir a totes les presentacions que es van exposar al seminari Sistemes tècnics intel·ligents a Alemanya: un pas més enllà en la indústria 4.0, al mes de febrer d’enguany, facilitades per ACCIÓ.

Els assistents personals intel·ligents

SalvavidesEls assistents personals intel·ligents són agents de programari que poden dur a terme tasques o serveis basant-se en les dades facilitades pel mateix usuari, el coneixement de la seva ubicació física i l’habilitat per accedir a informació procedent de diverses fonts en línia (com ara la meteorologia, l’estat del trànsit, notícies, preus de valors negociats als mercats, l’agenda de l’usuari, preus d’articles a la venda, etc.).

Entre les tasques que poden dur a terme aquests assistents per ajudar-nos en el dia a dia es troben la gestió d’agenda (per exemple, enviar una alerta a una persona amb la qual tenim una cita per dir-li que arribarem tard per problemes de trànsit, actualitzar les agendes d’ambdues parts i canviar l’hora de reserva al restaurant), i la gestió de la salut personal (per exemple, monitorant la ingesta de calories, la freqüència cardíaca i la regulació de l’exercici, fent-nos recomanacions per a un estil de vida saludable). La possibilitat d’activació mitjançant la veu -reconeixement de llenguatge natural– és una funció comuna a tots ells.

El programari pioner en aquesta matèria és la plataforma SILVIA (acrònim en anglès d’algoritmes d’intel·ligència aïllats simbòlicament i variables lingüísticament), que va ser creada l’any 2007; és utilitzable des de qualsevol dispositiu, amb qualsevol sistema operatiu, com a part d’una xarxa, via servidor o via núvol. Però la gran revolució arribaria tres anys més tard, el 2010, quan Apple va posar a l’Apple Store l’assistent personal que havia creat per als telèfons i tauletes d’iOS: Siri (en aquest article d’Allyson Kazmucha a iMore podeu trobar consells per treure-li més partit). A partir de llavors el desenvolupament dels assistents personals es va centrar sobretot en l’àmbit dels dispositius mòbils. Dos anys més tard, al 2012, Google va incorporar a la versió 4.1 –Jelly Bean– del seu sistema operatiu Android el seu propi assistent personal: Google Now (en aquest article de Nels Dzyre a Hongkiat.com podeu trobar-hi recomanacions útils). I el tercer sistema operatiu mòbil més estès, Windows Phone (Microsoft), incorporarà el seu propi assistent personal, Cortana, a la darrera actualització, 8.1 (per saber-ne més podeu llegir aquest article de Gary Marshall a Tech.radar).

En haver estat el primer, Siri és sempre la referència a l’hora de valorar aquest tipus d’aplicació, però el fet és que ha decebut la majoria dels seus usuaris. Google Now l’ha superat en utilitat (aporta informació molt més rellevant, extreta de tots els serveis de Google) i comoditat d’ús (és molt discret perquè funciona en segon pla), però no té personalitat, no permet la conversa; Cortana sí que té personalitat –permet la interacció–, i té els avantatges de tenir les API obertes a tercers (Siri és un entorn tancat), de millorar amb l’ús (aprèn de l’usuari, que el va educant), i de tenir darrera la infraestructura del cercador Bing. En aquest article de Jessica Dolcourt a CNET podeu comparar les característiques dels tres assistents.

Però no només hi ha aquests tres assistents associats als sistemes operatius mòbils amb més quota de mercat. També hi ha els assistents de veu S Voice de Samsung, Voice Mate d’LG i Hidi d’HTC. A més, Yahoo està desenvolupant un projecte per crear el seu propi assistent personal per a dispositius mòbils, que es dirà inMind. Podeu obtenir més informació sobre aquest projecte en aquest article de Tom Simonite a la MIT Technology Review. I si el que volem és disposar d’un assistent personal intel·ligent també a l’ordinador, a més de la plataforma SILVIA podem provar el servei web Inquisto.

Com podeu veure, la tecnologia sempre està disposada a donar-nos un cop de mà!